Vol FF153: El misteri del passatger 23A | Capítol 08
La connexió Vitella
Mitja comissaria estava treballant amb les pistes que tenien. La Lucia semblava la més implicada de tots, i de seguida que va tenir nova informació per compartir, va trucar a la porta del despatx.
—Tal com em va demanar, Senyor, he estat seguint la pista per la ciutat dels senyors Walker, Eisley i Vitella —va allargar uns papers—, i resulta que dos dies abans de marxar de Roma, el senyor Walker va coincidir amb el senyor Vitella en una visita a la Galeria Borghese —va assenyalar una d’aquelles fotos—, i sembla que es van intercanviar alguna cosa.
La Kate va allargar el braç per agafar una d’aquelles còpies. Per primera vegada es podia veure més clarament el rostre de l’Steven Walker. A les fotos del passaport portava els cabells curts, però aquí ja els duia més llargs i pentinat del mig cap als costats. Fins ara, a les imatges de l’aeroport tenien una versió entremig, amb els cabells recollits amb una cua, i sempre amb una gorra.
A la foto que havien tret de les càmeres de la Galeria, s’apreciava com s’intercanviaven un parell de sobres.
—Pel que veig aquí, diria que el senyor Walker està pagant a canvi d’alguna informació —observava la Kate—, o d’alguns papers. Potser va comprar una identitat nova. Tenim alguna imatge on es pugui veure més bé?
—És el millor que hem pogut treure. Ho sento, Senyora Stewart —la Lucia semblava disgustada per aquell petit fracàs.
—No passa res. Està bé, gràcies! I una altra cosa, em pots dir Kate.
Es va dibuixar un somriure al rostre de la noia.
D’aquella informació que havia portat la Lucia, la foto va arribar al correu electrònic del Michael, a Nova York, perquè busquessin al Fabrizio Vitella, a veure si hi havia sort i decidia cantar alguna cosa. El van localitzar al seu apartament de la 5a Avinguda. No va dir massa coses, més enllà de reconèixer que va viatjar a Roma i que, efectivament, es va trobar amb un vell amic. I que no hi havia res de dolent, en visitar a un amic.
—I aquests sobres que us intercanvieu, què son? —Va preguntar-li un agent mentre ensenyava la foto de la Galeria Borghese.
L’interrogat no va voler respondre, encara que això li pogués costar algun morat a la cara. Mentrestant, dos agents regiraven el seu pis buscant alguna pista que pogués ajudar. Ja feia massa dies del viatge a Roma, i no seria fàcil trobar-hi res, però just abans de marxar amb les mans buides, es van topar amb una agenda personal. L’agent que estava interrogant al Fabrizio, la va obrir per fer una ullada ràpida. Buscava alguna cosa, entre els dies 10 i 16 de març, que el vinculés amb l’Steven. Just al dia 13 hi va trobar una anotació que va cridar-li l’atenció.
—Qui és aquest tal Mosses Kelly?
—Collons, qui vol que sigui?
—És el de la foto?
El Fabrizio va fer un gest d’aprovació. L’agent va llençar, amb ràbia, aquella agenda a terra i van deixar l’apartament. Mentre es dirigien al cotxe, va trucar a l’oficina. Va parlar amb el Michael.
—Acabem de sortir del pis d’aquest paio, i no ha volgut dir res d’aquests sobres. Però hem trobat una cosa interessant. Hi havia una agenda amb un nom.
—Què vols dir, Johm, amb això que hi havia un nom?
—Una agenda, res de l’altre món que ens pogués ser útil. Però el dia 13 de març hi havia un nom anotat. El d’un tal Mosses Kelly, Senyor.
—I aquest paio, qui se suposa que és?
—Això mateix l’hi he preguntat jo, Senyor. Ell assegura que és el de la foto.
—Cago en l’hòstia! —Va fer una breu pausa—. D’acord, miraré a veure què en puc descobrir.
Aquesta nova via d’investigació complicava un xic més les coses, però estaven a Nova York, la ciutat que no dorm mai, i sense temps per perdre, van començar a investigar aquell home. Abans d’acabar el dia, ja tenien prou informació per enviar-li a la Kate. Allò ho capgirava tot de dalt a baix, i tan bon punt ho va tenir tot endreçat, sense perdre temps el Michael va enviar-li un correu electrònic amb tot el que havien trobat.
«El paio assegura que el de la foto és un tal Mosses Kelly. T’adjunto la fitxa amb tot el que he trobat sobre ell, però hi ha moltes llacunes al seu historial. Espero que això et serveixi d’alguna cosa.»
