The Harmonic Ducks | Capítol 11
Sorpreses per any nou
Aquell concert de retorn dels The Harmonic Ducks s’havia fet sentir ben bé fins a l’infinit i més enllà, com deia l’entrada d’aquella famosa sèrie de televisió. Ells no podien haver tornat de millor manera, i nosaltres no ens podíem haver quedat amb més ganes de tornar-hi. Però el panorama que es presentava era un xic d’incertesa. Què havia volgut dir el Mike amb aquell «Fins aviat!»? Ens tenien preparada alguna sorpresa més?
Després de l’anunci al juliol del nou concert, havien obert un canal al YouTube on ens havien distret amb fragments de concerts d’anys anteriors. Suposo que el canal anava agafant volada, i pocs dies després del concert de tornada hi van pujar un vídeo on tots quatre donaven les gràcies per no haver-los fallat en aquell moment tan important de les seves carreres artístiques.
—No podem deixar de donar-vos les gràcies per la calidesa amb la que ens vau acollir el passat 11 de novembre al Sant Jordi —deia el Mike mig emocionat. I tant les paraules com les llàgrimes contingudes es veien sinceres.
—Ens ho vam passar de puta mare, perquè tots vosaltres sou collonuts! —Hi va afegir el John.
Per darrera, l’Al va fer repicar la bateria amb tota l’energia que li era possible, per després afegir-hi:
—Ja sabeu que no soc el més xerraire, i d’ençà del concert que m’heu deixat sense paraules. Us estimo, penya!
—Junts les hem passat de tots colors, ja ho sabeu, però al final acabarem construint alguna cosa realment gran de debò —hi va afegir la Nat—. Moltes gràcies a tots, i fins ben aviat!
El vídeo el van acabar amb una mena de mix en viu, de poc més de dos minuts, de cinc dels temes més coneguts.
I s’acostava la part final de l’any, així que per Nadal ens van fer un altre petit regal en forma de vídeo on el grup ens felicitava les festes tot aprofitant algunes de les notes de la cançó que els va portar a l’èxit, i al final va deixar anar unes paraules força clares.
—Aquest any volem celebrar el Nadal amb tota la família dels “Patos”, i també volem aprofitar per fer-vos un petit regal. L’any vinent hi haurà novetats. Esteu preparats? Seguiu-nos a les nostres xarxes socials. A què espereu?
De pas, també aprofitaven per deixar un cupó de descompte d’un 15% en productes de marxandatge, per gastar a la seva botiga on-line. De cop i volta s’havien posat al dia. Bravo per ells! Jo vaig aprofitar per comprar-me una samarreta de l’últim concert, que estava molt guapa. Tota ella amb el fons negre, al davant hi havia els quatre aneguets de color groc amb els noms de cadascun d’ells a sota, i al darrera, amb el nom de la banda a dalt i les onze cançons que conformaven l’àlbum a continuació.
I ens plantem a cap d’any.
La tarda del 31 de desembre ens van felicitar l’any nou en un nou vídeo penjat al YouTube. Tots quatre amb la samarreta de la gira del seu tercer àlbum, i cap a les set de la tarda, quan jo vaig veure el vídeo, ja portaven trenta-i-tantes mil reproduccions. Poden ser moltes o poques, no ho sé, però tot això en només tres hores des que s’havia pujat. Crec que no està gens malament. Però abans d’acabar, el vídeo encara tenia material per donar-nos.
—Demà 1 de gener us esperem a tots vosaltres en un directe que farem en aquest canal. Serà a les 7 de la tarda —va anunciar el Mike.
—No us ho perdeu! —van dir tots quatre alhora.
«Punyetes —vaig pensar—, no t’ho perdis!»
La nit de Cap d’any la vaig passar, una vegada més, amb el Sebas i la seva parella a casa seva. També hi eren el Xevi i la Marta, que no compartia massa la nostra devoció per aquell grup, i el Josep. Entre una cosa i l’altra ens vam estar fins passades les tres de la nit fent xerinola.
L’endemà em vaig llevar força tard, cansat i un xic desendreçat de cap. En definitiva, em vaig llevar gandul. Em va costar bastant arribar despert a l’hora assenyalada, però posant l’ordinador en marxa a corre-cuita hi vaig arribar.
Durant aquells primers minuts d’espera, mentre la gent s’anava connectant, veia com entrava gent de tot arreu. Gent que saludava des de pobles diversos i variats de Catalunya; de la resta d’Espanya també un bon grapat; de Londres, normal; i també des de racons d’Itàlia, França, Bèlgica i fins i tot vaig arribar a veure algú que saludava des de Sant Petersburg, Romania, San Francisco i què sé jo des de quins altres llocs. Que bèstia! Aquesta vegada ho estaven petant de debò.
Llavors van començar a donar les gràcies anar repassant els diversos llocs des d’on saludava la gent, i així donar temps a que la gent anés arribant a la sala, i el Mike va engegar un petit discurs.
—Primer de tot, feliç 2024, penya! Espero que aquestes primeres hores de l’any ho estigueu petant tant com nosaltres, perquè ara mateix ens heu fet el millor dels regals que ens podíeu fer: més de 12.000 de vosaltres esteu aquí connectats, i pujant! És enorme el que esteu fent. Moltes, moltíssimes gràcies a tots vosaltres per fer-ho possible.
Per darrera hi havia l’Al, el John i la Nat als instruments, animant la tarda amb notes dels seus grans èxits. Mentrestant, el Mike seguia parlant.
»Com ja vam dir fa uns dies, vam gaudir moltíssim amb la vostra companyia i empenta al Sant Jordi, i malgrat que en principi només havia de ser aquell concert, durant aquells cinc minuts que ens vam prendre de descans, tots quatre ens vam preguntar què podíem fer, passat aquell concert. Ens vau deixar ben clar que en volíeu més, i aquest últim mes hem estat parlant amb la discogràfica i ens hem plantejat moltes coses —va fer una lleugera pausa, i els instruments van pujar un xic el clímax—. Aquest any tenim clar que serà intens. Molt intens. Hem decidit fer una cosa que no hem fet mai, i l’hem batejat: The Ducks Are Back! World Tour».
Espera, ha dit World Tour? Una gira mundial, ho diu de debò? Què s’ha fumat el Mike?
»Serà un repte molt dur, molt intens, però creiem que la vostra calidesa bé mereix aquest esforç. Comencem a girar el pròxim 16 de març a Barcelona, i si tot va bé, acabarem l’any vinent, cap al juliol, a Girona, més a prop de casa. Pel mig ja tenim assegurats un bon grapat de concerts. Passarem per mitja Espanya, Regne Unit i aquesta vegada també fins a Nova York. Possiblement també farem un concert a Las Vegas, i estem treballant per arribar a diverses ciutats d’Alemanya, França i Itàlia. Conforme es vagin sabent les dates les anirem publicant a les nostres xarxes. Serà una bona moguda, però estem convençuts que us ho mereixeu. Moltes gràcies a tots!».