2a Escena – Capítol 1 Efecte 2000 – Persecucions a sac
Breu presentació del cas
Tan bon punt es va treure el títol de detectiu privat, cinc anys enrere, el Robert va començar a treballar en una petita agència de la ciutat. Motivat pel Carles, el seu gran amic de tota la vida, ben aviat es van decidir a fundar la seva pròpia agència de detectius. En poc temps van passar a convertir-se en referents a Barcelona. Encara no havia fet els vint-i-vuit anys que ja col·laborava sovint amb la policia, per tal de resoldre casos difícils de robatoris, estafes a asseguradores o fraus milionaris de diversa mena.
Des del passat mes de març es trobaven investigant a un important empresari de la ciutat, de qui la seva dona sospitava que s’entenia amb una noia més jove. Suposadament motivat per aquesta, es creia que podia estar desviant diners de l’empresa cap algun compte numerat de Suïssa. La Maria Dolors Domènech, sòcia amb el seu home al cinquanta per cent de “Software del Barcelonès”, s’havia posat en contacte amb els detectius aconsellada per un bon amic seu, que en una ocasió n’havia necessitat els serveis.
Malgrat les clares sospites de la dona, i de trobar algunes coincidències entre les proves aportades i els fets, fins al moment no havien pogut provar res de tot allò. Tot el que havien pogut demostrar a hores d’ara, no anava més enllà d’algunes trobades de l’empresari amb aquella noia en un conegut restaurant del carrer Aribau.
La investigació havia arribat a un punt difícil. La factura començava a pujar molts diners, la dona no estava gens satisfeta amb els resultats i l’ambient a casa se li anava fent irrespirable.
—Se perfectament que el meu home m’està amagant alguna cosa! —va dir una tarda, durant una reunió amb els detectius.
—Entenem el seu neguit, cregui’ns! —assegurava el Carles— Però fins ara no hem trobat ni rastre que estigui desviant diners cap enlloc. I la veritat, més enllà d’algun sopar, i algun que altre viatge a la fàbrica de Tarragona, tampoc hem trobat res que faci pensar en infidelitat. Tot sembla apuntar a reunions de treball. Res més.
—No dubti ni un sol instant que el seguirem de ben a prop —va afegir el Robert—, i si apareix alguna prova nova rellevant, li informarem. Puntualment!
Després d’aquella trobada, a finals de juny, no hi havia hagut ni una sola nova pista. Ni un sol moviment sospitós. Tot semblava tan immaculat, que era sospitós per sí mateix. Però poc hi podien fer.
Fins ara.
M ha donat la sensacio de haver ho llegit tipic cas d investigacio.Pot ser un bon començament per un llibre interessant enfocat al suspens i la intriga.