6a Escena – Capítol 1 Efecte 2000 – Persecucions a sac
El Jefe entra en escena
Portaven un bon grapat de setmanes de recerques, i mentre el motorista pilotava ja més relaxat i molt a prop de la frontera, aquell parell de gossos anaven amb la cua entre cames. Se’ls girava feina per explicar per quin motiu no havien estat capaços d’agafar al detectiu. I el pitjor de tot: s’havien delatat sense saber ni tan sols on el podien trobar. Potser dilluns a l’oficina. Potser no.
El que estava clar és que després de la persecució fallida, el seu cap en voldria alguna resposta. Alguna responsabilitat.
El rellotge marcava les nou i deu minuts quan, després de tres trucades sense resposta van aconseguir parlar-hi.
—Què! —exclamava perplex l’home— Que no l’heu pogut agafar! Sóu uns autèntics ineptes! Amb el que em costeu vosaltres, ja hauríeu d’haver apartat aquest poca-cosa!
—De debò que ho sentim molt, Senyor Fortuny. Demà anirem a veure el nostre contacte a hisenda i descobrim on viu —va dir el Santi, procurant defensar-se dels atacs de l’amo—. De seguida anem a per ell. Li prometem!
—Demà, demà, demà! Sempre ha de ser demà! Tinc la dona que em segueix pel seu compte llogant a aquest paio per saber on vaig i què foto, i un bon grapat de problemes més cada dia! Si demà no localitzeu a aquest mitja-merda us juro que…
—No es preocupi, li prometem que demà l’enxampem.
—Més us val! —va cridar nerviós l’empresari— Mantingueu-me ben informat de cada pas. I aneu per feina, que n’hi ha molta de feina per fer!
—Per descomptat, Senyor —afirmava el Santi.
Abans de fer aquela trucada ja s’ho ensumaven, però en van sortir ben escaldats. Ara tocava anar a dormir i descansar. Recuperar energies. Recuperar la moral. L’orgull que portaven ferit. Tenien unes hores de marge per mirar d’arreglar el problema.
Comments