Vol FF153: El misteri del passatger 23A | Capítol 02
Les caixes negres
Havien passat més de dos mesos des de l’accident, quan l’empresa, juntament amb els seus representants legals i les autoritats al càrrec de la investigació, havien convocat una roda de premsa. La intenció era donar a conèixer els resultats obtinguts fins al moment, de les investigacions fetes amb el contingut de les caixes negres. Es donava la circumstància que, pocs dies abans, s’havia produït una filtració sobre el seu contingut. Era una part de la conversa entre el pilot i la torre de control de Milà, pocs instants abans que l’aparell patís l’accident, on es comentaven els problemes que el pilot estava patint amb els instruments electrònics d’abord, i les dificultats que tenia per governar els alerons.
Això va provocar una allau d’opinions poc mesurades, aprofitant els problemes econòmics pels quals l’empresa estava passant, i que eren prou coneguts per tothom.
«Sembla ser que l’avió que el passat 15 de març va patir l’accident als Alps, propietat de la companyia de vols de baix cost Fast Fly, podria haver tingut problemes tècnics —anunciava una televisió francesa—. Ja sabem quin historial té aquesta empresa…»
Els alemanys tampoc es van quedar curts en les seves afirmacions, sempre crítics amb tot aquell que no feia les coses segons el seu tarannà.
«Podria ser que els problemes financers pels quals passa l’empresa Fast Fly, desemboquessin en un manteniment pèssim, provocant així l’accident d’un dels seus avions, el passat mes de març, als Alps italians.»
Ara, però, era el torn de la versió oficial. La roda de premsa estava convocada per a dos quarts de dues de la tarda, tot i que es va endarrerir ben bé uns quinze minuts, degut a la gran quantitat de periodistes que s’havien donat cita en aquella sala de la comissaria de policia de Roma.
El primer en agafar el torn de paraula, va ser el responsable de la investigació policial, el comissari Mario Rossi.
—Segons el que sabem fins ara pel contingut de les caixes negres de l’aparell, tot el que podem dir és que el comandant de l’aparell, quan s’aproximava a la torre de control de Milà, va donar avís d’alguns problemes amb la instrumentació de navegació.
«Durant aquesta conversa, també feia especial èmfasi en la sospita que estava volant més baix del que els aparells d’abord l’estaven informant. Cosa que, efectivament, l’hi van confirmar des de Milà. Pocs moments després, el mateix pilot informa d’un problema amb els flaps, i per la conversa es dedueix que els comandaments d’abord es podrien haver bloquejat, resultant impossible de recuperar alçada, tal com l’hi suggereixen des de la torre de control. En l’última gravació de veu, s’escolta al comandant parlar amb el copilot, just quan es troben al seu davant la roca dels Dolomites, i poc abans de patir l’accident informa d’un últim intent per mirar de guanyar alçada. Això és tot el que hem pogut descobrir fins ara. Les investigacions segueixen obertes.»
Va prendre el relleu un dels representants de la companyia, un prestigiós advocat de Milà, per llegir-ne el comunicat oficial.
—Primer de tot, des de la companyia lamentem molt les filtracions que s’han produït durant aquests últims dies —va començar—. Sabem que les famílies de les víctimes ho estan passant molt malament, i ens sap molt greu.
«La companyia aèria Fast Fly, com a propietària de l’aparell accidentat, assegurem que l’Airbus A321-200 que cobria el trajecte de Roma a Frankfurt el passat 15 de març, havia passat una inspecció tècnica exhaustiva durant el mes de febrer d’aquest mateix any. No es va detectar cap problema mecànic ni tècnic de cap tipus. Es van canviar una sèrie de seients que es trobaven més desgastats del compte, es van repassar les cintes de fixació de la bodega i es van canviar algunes d’elles, però en cap cas va aparèixer el més mínim problema estructural. També és cert que l’empresa no passa pel seu millor moment financer, com tantes d’altres d’arreu del món, però volem deixar clar que el personal estava al corrent de pagament de les seves nòmines, i estem renegociant els deutes amb els nostres creditors. Així doncs, amb totes aquestes dades, desconeixem el motiu pel qual el pilot va tenir problemes amb la instrumentació i els flaps, com tampoc podem donar informació de per quin motiu volava més baix del compte, o per què no va poder recuperar l’alçada adequada. Sabem que les condicions de visibilitat en aquell instant eren suficientment bones com per advertir la presència de la muntanya amb prou marge de temps. És tot el que podem dir fins ara. Gràcies per la seva atenció»
Sense acceptar cap pregunta, el representant de l’empresa es va acomiadar de la roda de premsa, evitant així qualsevol tipus de comentari morbós dels periodistes.
Aquell comunicat, però, no acabava d’aclarir res de tot plegat més enllà d’unes poques afirmacions. Tot el que semblava dir era que la companyia no es considerava directament responsable del fatal accident.
La primera hipòtesi amb la que treballava la policia, és la d’un possible sabotatge, sense descartar una fallada tècnica o electrònica de la instrumentació. Però aquesta opció, segons els tècnics, era molt poc probable.
