Descobrint a Mos Eisley

Vol FF153

 Vol FF153: El misteri del passatger 23A Capítol 06

Descobrint a Mos Eisley

La Lucia havia tingut més d’un desacord amb els seus amics, per culpa d’aquella afició seva amb la mítica saga galàctica. Consideraven que era absurda i que no portava enlloc. Ara, en canvi, podria presumir-ne perquè donava l’oportunitat d’ajudar a encarrilar una investigació, que a cada nou pas semblava complicar-se més. 

Buscant informació d’aquell misteriós personatge, la noia havia aconseguit descobrir coses molt interessants, que anaven molt més enllà d’un nom inventat. Aquella mateixa tarda van tornar-se a reunir.

—Tot el que he pogut trobar fins ara sobre aquesta persona, és el que exposo en aquest full —va entregar un parell de fulls, amb una breu explicació i la fotocòpia del passaport.

«L’home misteriós amb el nom de Mos Eisley, consta com a nascut a Viena el 2 de gener de 1967. És un home de cabell llarg, més aviat canós i amb la ratlla al mig, ulls foscos amb ulleres del més normals i barba més morena que no pas el cabell. Sabem que va arribar a Bolonya amb un vol des de Viena, el 8 de febrer d’aquest any. Des de l’aeroport va llogar un cotxe, que va tornar dos dies després a l’agència de la mateixa empresa, aquí a Roma. I ja no en sabem res més fins el vol de Roma a Viena, del passat 16 de març.

A nivell personal, el més destacat que he pogut trobar és que des de 1994 és comercial de maquinària de construcció, té el carnet VIP d’una escola d’hípica, i també hi ha un viatge a Los Angeles, el setembre de 2006. No hi ha fitxa policial, més enllà d’un parell de multes per excés de velocitat. Una d’elles als afores de Viena, i l’altre durant un viatge a Baviera, l’estiu de 2007. Ambdues amb el seu Maserati, un Granturismo de color gris amb matrícula de Viena. Suposem que a Roma devia venir-hi de vacances. Això és tot el que sabem fins ara»

—M’agrada aquesta opció!

L’agent de l’FBI semblava emocionada per aquella troballa. No només per la del tal senyor Eisley. També per les qualitats de la Lucia. I és que semblava que la noia prometia.

—Està bé. Ens podeu deixar sols?

El comissari va demanar als seus ajudants que sortissin de la sala. Necessitava parlar amb la Kate.

—Hi ha una cosa que m’intriga —va dir ella—. La noia aquesta amb la que es va trobar, la Giulia, veritat? Qui és, ella? Què en sabem? Necessitaria interrogar-la.

—Passarem pel seu local o per casa seva, a veure si la trobem.

—I sobretot, no deixi d’informar-me de qualsevol novetat que hi hagi, entesos?

—Per descomptat. No pateixi.

—I necessitaria saber més coses del senyor Walker aquest, i dels quatre dies que va estar a Roma. Segur que es devia trobar amb algú més, moviments estranys, que no encaixin. Hi ha d’haver alguna cosa més. I aquest tal Mos Eisley, qui collons és! Què hi feia, aquí? Se’ns escapa alguna cosa.

—Suposo que té raó. Però què és el que se’ns escapa?

L’endemà a mig matí, un d’aquells noms dels que la Kate havia sospitat, va deixar-se veure de nou. El noi que s’havia encarregat de buscar informació sobre el Fabrizio Vitella, va trucar a la porta del despatx del comissari.

—Pel que sembla, és un home de negocis de Nova York, i és gerent d’una empresa d’importacions al barri de Queens. És tot el que he pogut esbrinar fins ara, Senyor.

—Diu que és gerent d’una empresa d’importacions?

—Si senyora. NY Import-Export Inc.

—No puc evitar de pensar que tot això em sona… —la Kate va fer una ullada al rellotge—. És massa d’hora per trucar als Estats Units. Està bé, gràcies noi! 

Quasi ni va mirar a l’inspector que havia portat la informació, que ja havia tret el seu mòbil de la butxaca, i amb uns pocs moviments molt ràpids, va enviar un missatge.

Poc després va entrar el detectiu DeLuca, que era qui s’havia encarregat de localitzar a la Giulia Marini.

—Perdoni Comissari —es va disculpar mentre obria la porta del despatx—, però vinc de la perruqueria de la Giulia, i no hi era. He trucat a casa seva, i tampoc. Mentre esperava al portal, ha sortit una dona, i he preguntat per si en sabia alguna cosa. Diu que ha marxat de vacances. L’hi he preguntat si sabia a on, i m’ha dit que creia que a Àustria, Senyor.

—Caram! Això sembla que va prenent forma, eh?

—Vol que busqui alguna cosa més?

—No, gràcies DeLuca. Està bé per ara. Si cal, ja t’avisaré.

L’agent de l’FBI i el comissari es van mirar. Potser començaven a encaixar algunes peces, però allò cada vegada s’escampava per més llocs.

—Perdoni, DeLuca —va di la Kate, abans que el noi tanqués la porta—, però per casualitat no sabrà exactament a quina part d’Àustria?

—No ho sé, senyora. Acabo d’arribar, però puc mirar d’esbrinar-ho —va dirigir una mirada al comissari, i aquest va correspondre amb un gest d’aprovació.

Va passar poc menys d’una hora, que va tornar amb la informació. Era un vol des de Nàpols a la població de Linz, a Àustria, el 18 de maig.

—Què estrany, no troba? Desapareix l’Steven Walker sense deixar rastre en un accident d’avió, i l’endemà apareix aquest tal Mos Eisley en un vol a Àustria. I ara resulta que la noia amb qui havia vingut a trobar-se el senyor Walker, marxa de Roma via Nàpols, per aparèixer de vacances a Àustria? Moltes coincidències veig aquí! Quasi estic segura que el senyor Walker i el senyor Eisley són la mateixa persona.

—Potser si —va opinar el comissari—, però com ho podem demostrar?

 

Opinió Mail


< Llegir el capítol 5 / Llegir el capítol 7 >

Novetats web AlexCastell.com
Informa't de les novetats

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.