La Plaça Reial-Efecte 2000

Capítol 2 Escena 2 Y2K

2a Escena – Capítol 2 Efecte 2000 – Investigacions

La Plaça Reial

Unes hores després, i a força distància, els detectius s’acabaven d’instal·lar al pis de lloguer, un segon pis amb vistes a la Plaça Reial de Barcelona. Aquesta primera nit amb prou feines tenien el just per sobreviure, així que van decidir encarregar un parell de pizzes i unes quantes cerveses. Es van posar còmodes mentre no els arribava l’encàrrec. Obrien les finestres perquè la nit era càlida i xafogosa a la ciutat. De la plaça en pujava la remor que feia la gent, però de moment no els molestava pas. 

No eren res de l’altre món, però aquelles pizzes els van saber a menjar diví. Després van escampar tot de papers sobre la taula del menjador. Eren els diversos informes que havien anat treballant durant aquests últims quatre mesos de feina. També un bon grapat de fotografies significatives per entendre cada detall.

—Hi ha d’haver alguna cosa que se’ns està escapant!

—Tens raó —responia el Carles—. Si només es tracta d’una infidelitat, no sembla lògic que aquell parell de bèsties hagin anat a buscar-te fins a Andorra. Hi ha d’haver quelcom que fa pudor, però encara no ho podem veure.

—Fins ara, el que sabem del cert és que es reuneix dos dies a la setmana amb aquella tal Sandra, la directora de la planta de Tarragona. Fins aquí tot sembla normal, i no hem pogut provar que tinguin cap rotllo. També hi ha els coreans, però el que sabem és que són uns inversors per la fàbrica. Pel motiu que sigui, el Jordi ha hagut de viatjar fins a Zuric per reunir-se amb ells. Fins aquí, tot bastant normal i no sembla que hi hagi indicis que faltin o s’hagin desviat diners de forma sospitosa…

—Creus que li hauríem de dir a la seva dona que ho deixem? Que no tenim res per provar el que ella sospita?

—Potser si, Carles. Però després d’això d’avui, com quedem nosaltres? Hem de descobrir què és el que pot estar amagant. Ningú envia un parell de sicaris com aquells, només perquè sí.

—Si, segurament tens tota la raó. 

Es van quedar fins ben tard, mirant d’aclarir tot el que els havia passat fins ara. Revisaven una i altra vegada els detalls i possibles punts de connexió i, de pas, mirar de decidir què farien a partir d’aquest moment, però no aconseguien descobrir res de nou. 

Havia estat una jornada molt exigent. Començaven a recollir tota la paperassa, amb més o menys ordre, i de seguida es van quedar ben adormits.

 

Opinió Mail

Segueix Telegram


< Capítol 2/Escena 1 — Capítol 2/Escena 3 >

Comparteix aquest article:
Novetats web AlexCastell.com
Informa't de les novetats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada