Era una càlida nit de mitjans d’agost. Una ciutat plena de llum al mig d’un gran desert esperava impacient aquell ídol de masses, que aplegava pares i fills sota un mateix desig. Feia moltes setmanes que totes les entrades per aquella sèrie de concerts ja s’havien esgotat. S’acostava l’hora del primer concert i la tensió als carrers pujava per moments. El més gran de tots els temps havia decidit tornar, després d’un llarg període allunyat dels escenaris. Aquella gira era de les que prometia grans emocions.
Abans de començar, pels carrers ja circulaven versions contradictòries. Alguns deien que l’havien vist cavalcar pel desert, muntant aquell preciós cavall negre. Molts asseguraven que de rei només n’hi havia un, i que s’estava tranquil al seu palau. Fins i tot corrien rumors que s’havia suspès tota la gira. Però aquesta era una opció en principi molt poc probable.
El cert és que la cua a l’entrada era de les que feien por. Passaven més de deu minuts de l’hora prevista. Les portes encara no s’havien obert i els mòbils treien fum.
Facebook, Twitter i la resta de xarxes socials, incloses aquelles que encara no s’havien inventat, anaven plenes de rumors que asseguraven que el Rei reposava plàcid al llit de l’hotel, a l’habitació més cara i a més altura de la ciutat. I ja no es tornaria a aixecar. Havia decidit, com a reialesa que era, deixar aquest món just en el moment que més gent estava pendent d’ell.
Uns mesos després de cancel·lar tota la gira, i tornar tots els diners de les entrades, encara hi havia qui assegurava que el Rei estava tancat al seu estudi de gravació particular, preparant un nou disc. Però també asseguraven haver-lo vist cavalcar amb el seu estimat cavall. De vacances en alguna illa paradisíaca, al volant d’aquell espectacular Cadillac descapotable, o fins i tot passejar tranquil·lament per Central Park.
Però el cert és que el Rei ja no tornaria a cantar, ni ballar, mai més. O potser sí?