Aquelles dues últimes setmanes havien estat molt intenses, amb un munt de maldecaps i persecucions, i de propina aquella calor del mes d’agost que es feia tan pesada. Quan el Robert va sentir que el trucaven al mòvil, diumenge al migdia, no hi va donar més importància. Però en veure el nom del seu soci a la pantalla del Nokia li va atacar una sensació estranya, de preocupació.
—Bert. D’això… que m’hauries de venir a buscar. M’has d’ajudar!
—Què t’ha passat aquesta vegada?
El Robert sabia que si rebia una trucada del Carles en diumenge, era perquè alguna festa no havia acabat del tot bé.
—No ho sé nano, estic en una habitació, una pensió d’aquí a les Rambles. Em penso que m’he fotut en un bon merder!
No va passar ni un quart d’hora que el Robert arribava, una vegada més, al rescat del seu soci i amic. Però el que no s’imaginava, ni de llarg, és que el problema era d’una dimensió molt diferent al d’altres ocasions.
—Aquesta nit vaig conèixer una tia, en un pub no gaire lluny d’aquí, ens vam enrotllar i després va aparèixer una amiga seva. Ja saps, amb un parell de pives com aquelles…
—Si, m’ho puc imaginar, alcohol, sexe i ara no t’aguantes.
—En part tens raó, però em penso que em van posar alguna cosa a la beguda. Em van començar a fer preguntes, eren com dues metralladores. No podia deixar de respondre, mentre una m’acariciava l’altra preguntava, després s’intercanviaven i tot semblava bastant innocent, però de sobte van començar a interrogar-me sobre el cas de les plaques base. Sabien què necessitaven descobrir… i jo era incapaç d’escapar-me d’aquell merder!
—Què! M’estàs dient que els hi has explicat tot el que sabíem fins ara del paio aquell?
—No sé què els hi he explicat, però suposo que m’han ben enredat!
—Un parell de mesos de feina, i ho engegues tot a rodar per un parell de putes?
—Perdona’m nano, m’has de perdonar! Suposo que em van drogar i…
—D’acord, a veure, pensem una mica. Primer anirem a veure a la Marta, que et faci una analítica per si les mosques, i mira de recordar què els hi has explicat a aquelles dues.
—Gràcies nano.
—Ara t’ajudaré, però aquesta me l’apunto. Òstia! No pots anar xerrant d’aquesta manera amb la primera que se’t posi al davant!
—Gàcies, de debò. No em tornaré a enrotllar més amb alcohol pel mig. T’ho prometo!