Excuses i més excuses-Efecte 2000

Capítol 2 Escena 1 Y2K

1a Escena – Capítol 2 Efecte 2000 – Investigacions

Excuses i més excuses

Després de quasi mitja hora d’estar parats a la frontera, enrabiats i sense entendre res de res, van decidir que no calia sortir corrents a perseguir fantasmes. Es van aturar en un bar per refer-se d’aquell orgull ferit mentre bevien alguna cosa.

—Hòstia, quan arribem a Barcelona el Cap ens penja!

—No! —va exclamar el Santi, donant un fort cop de puny sobre la taula— Hem d’afrontar això d’una manera diferent a com ho hem fet fins ara.

Necessitaven replantejar tota l’estratègia a seguir. Començant per com es disculparien amb el seu superior, tenien moltes coses en les que pensar. Després d’espantar als pocs clients d’aquell local, els dos homes van moderar el seu to i es van dedicar a planificar les pròximes hores. Un munt de preguntes els passaven pel cap en aquells moments.

—No et preocupis, de moment no direm que se’ns ha escapat —el Santi, al capdavall, era un paio de pensar, i mica en mica anava desgranant els pros i contres de tot plegat—. De fet, de moment ni tan sols tornarem a casa. Això és el que farem!

Va fer una pausa per agafar aire i observar com reaccionava el seu company. De moment posava una cara a mig camí de l’acolloniment i la sorpresa. Va seguir exposant aquell improvisat i alhora elaborat plà.

—Trucarem a l’amo i li explicarem el que estem fent. Estem davant la casa d’aquest coi de paio, el vigilem i observem els seus moviments amb tot detall perquè volem saber què pensa, què sap, per on es mou i per què. No ens tornarem a precipitar. Perquè tú i jo sabem que això no ens està ajudant. Què et sembla, estàs amb mí?

—Suposo que podria funcionar, però no sabem on són. Ens porten avantatge…

—Cert, nosaltres això ho sabem, però Ell no ho sap —explicava el Santi, posant especial èmfasi en el pronom, per mirar de no mencionar el seu cap—, i aquell parell ara ens coneixen, i saben que els estarem al damunt. No crec que es vulguin exposar. Utilitzarem els nostres contactes per descobrir més detalls d’ells, i mirar d’apropar-nos. La nostra tasca és de vigilar-los i informar, no pas de res més.

—Si, de fet tens raó. Seguirem aquest plà i a veure què passa.

Opinió Mail

Segueix Telegram


< Capítol 1/Escena 11 — Capítol 2/Escena 2 >

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.