L’origen d’aquesta llegenda és molt confús, hi ha moltes versions del per què els antics van alçar aquella capella allà, al mig del cràter. La única informació que podríem donar per bona, és que fa 11.000 anys de l’última erupció. Això, és clar, si fem cas dels geòlegs que son qui en saben del tema. Més enllà d’això, només trobem especulacions.
El motiu de la construcció diuen que és degut a la troballa, al bell mig del cràter, de la imatge de Santa Margarida. Però com hi va anar a parar, allà?
La teoria més versemblant sembla la que l’historiador i arqueòleg Britànic James Smithe proposa. Segons explica, uns lladres fugien amb un valuós botí extret en diversos robatoris entre el que avui coneixem com les comarques d’Osona i el Ripollès, assaltant capelles, abadies i cases senyorials diverses. En arribar a la zona de la Garrotxa, es van veure atrapats per grans tempestes, just quan arribaven al cim d’aquella curiosa muntanya foradada pel cim. Van decidir resguardar-se uns dies, mentre cavaven un seguit de galeries per tal d’amagar-hi tots els tresors que duien al damunt. Després de dos dies cavant i amagant totes aquelles joies, calzes i obres d’art diverses, només els quedava una pesada figura tallada en pedra. Però en aquell instant es van sentir atrapats en escoltar veus que venien del bosc. Només els hi quedava per enterrar la imatge de Santa Margarida, i sabent que aquesta mena de troballes sempre eren ben vistes, van decidir esperar i provar sort.
—Aquí! Aquí! —van cridar tan fort com els va ser possible.
Tot un seguit d’homes muntats a cavall van baixar pel pendent.
—Mirin què hem trobat! La imatge d’una verge!
—Per Déu! És Santa Margarida! —va exclamar un d’aquells homes— Fa dies que hi anem al darrera. I on dieu que l’heu trobat?
Un dels lladres va intervenir.
—Aquí mateix, missenyor! Veniem d’allà —va assenyalar en direcció contrària d’on havien vingut els cavallers.
Es devien empassar o no aquella excusa, però el cert és que els cavallers portaven uns dies viatjant des de Ripoll, explorant tots els racons intentant donar caça als lladres. Van decidir fer guàrdia, mentre vigilaven als dos sospitosos. Tres dels homes van emprendre el camí de retorn a Ripoll a cercar l’abat, o algú competent, per verificar la troballa i decidir què en feien.
Després d’aquell episodi, la resta ja és conegut. Es va construir l’ermita, que un terratrèmol va destruír el 1428. Però curiosament, tots aquells tresors que se suposa van ser enterrats en aquell vulcà, mai més han tornat a veure la llum.