El Temple de la Porta de la Pedra Borda

Fa molts i molts anys, al bell mig d’aquesta vall envoltada de grans muntanyes amb els cims embolcallats de núvols de cotó fluix; generosos camps de cultiu que donaven totes les tonalitats imaginables i el territori encara pràcticament verge de la mà de l’home, diu la llegenda que l’abat Guillem Anglada de Canyelles va fer aixecar el Temple de la Porta de la Pedra Borda. 

Durant una època en què comtes i reis lluitaven durament per la propietat de les seves terres, els camperols es trobaven, sovint, atrapats en disputes que no els pertocaven afectant directament a les seves famílies.

Va ser un matí de mitjans de març quan l’Arnau Campdedéu, un camperol poca-traça, va desaparèixer instants abans d’una de les pitjors batalles que es recorden a la zona. Quan va tornar a casa, res era com ho recordava: les cases havien estat preses pel foc, el bestiar jeia mort travessat per grans quantitats de llances i les dones i la quitxalla no hi eren. Segurament haurien estat capturats pels soldats, i duts al castell com a hostatges. El pobre Arnau no se’n sabia avenir. Va buscar refugi a l’església més pròxima, a càrrec de l’abat Guillem, qui va rebre les explicacions del camperol.

—…estava seguint una de les ovelles que s’havia escapat del ramat —va dir amb la veu encara tremolosa—, i em vaig trobar de sobte a la vora d’un riu que no havia vist mai abans. Amb prou feines podia reconèixer el camí que havia fet, però la Borda, la ovella que estava perseguint, em va portar fins el que semblava una porta tota de pedra. No recordava pas haver-la obert abans. Pesava com una mala cosa, però vaig aconseguir d’obrir-la. Tot el que vaig veure després, van ser les restes de la batalla. Només quedàvem amb vida la Borda i jo. 

—I on dius que està, aquesta porta? —va preguntar-li el religiós.

El pobre Arnau, amb la seva bona fè de guiar-lo fins al lloc, va ser incapaç de trobar-la. Però novament, per l’horitzó es va sentir com un exèrcit d’homes muntant els seus cavalls, s’acostaven a tota velocitat deixant anar un reguitzell de crits incomprensibles. De nou va ser la ovella qui els va conduir fins a la porta que, de forma automàtica, es va obrir de seguida.

—Això és un miracle! —va exclamar l’abat— Aquesta porta ens ha salvat! 

I va ser així com Guillem Anglada de Canyelles va decidir beneir aquella misteriosa pedra que actuava com a porta salvadora, donant-li el nom de la ovella. Després d’obtenir-ne l’aprovació, va encarregar la construcció d’un humil temple al seu voltant: el Temple de la Porta de la Pedra Borda. Una construcció d’aparença humil, però que va servir per salvar moltes vides.