Escriure un llibre, una mirada retrospectiva
Més o menys per aquestes dates, però de fa 20 anys, culminava un esforç titànic per escriure un llibre. Per diversos motius, després es va quedar aparcat en un calaix coneixedor que no tenia la millor qualitat literària. Però aquell havia estat un primer pas important, que no podia quedar del tot oblidat així com així.
A principis de 2016, durant una d’aquelles nits d’insomni en les quals el cap dóna voltes a coses, sense saber exactament el perquè, em va atacar la necessitat de recuperar una segona història. L’havia començat a escriure poc després de guardar aquell primer llibre. Em vaig aixecar del llit per engegar l’ordinador, recuperar el manuscrit (perfectament controlat) i passar-lo al processador de text. I no vaig parar fins tenir totalment repicades aquelles 12 pàgines escrites a mà. Els dies següents em vaig dedicar a iniciar el segon capítol d’aquella història, però vaig topar amb un bloqueig. Calia desencallar-ho d’alguna forma, i durant alguns dies hi vaig donar moltes voltes.
Mentre feia una caminada lleugera, escoltant música (no recordo quina) em va venir al cap una idea. Vaig agafar l’smartphone per anotar al bloc de notes aquell primer pensament, de seguida el vaig anar desenvolupant. Com a aficionat als cotxes que sóc, vaig pensar en dedicar una història a un model més o menys mític, associant cadascun d’ells a una foto que tingués i a un àlies que el descrivís d’alguna forma. Aquesta sèrie de circumstàncies em va portar a escriure un seguit de BrevesRelatos que, setmana rere setmana, anaven creixent i millorant segons augmentaven les idees.
Fent un cop d’ull al present
A mitjans de febrer de 2017 recuperava aquell llibre guardat en un calaix. Amb totes les meves energies, el reescrivia millorant-ne un munt de detalls. Després d’un bon grapat de correccions, i molta recerca i informació sobre opcions, finalment em vaig decidir a publicar-lo per mitjà d’Amazon Kindle Direct Publishing. Just ho aconseguia per Sant Jordi, cosa que em va satisfer molt. Per si us serveix d’alguna cosa, en aquest article i aquest altre, explico com va ser el naixement del llibre.
El moment de publicar-lo va ser un autèntic “subidón” emocional, ja ho tenia fet. Ara ja em podia considerar escriptor. Com a mínim ho era en una forma més amateur, però al cap i a la fi escriptor. Malgrat això, necessitava fer un pas endavant, no n’hi havia prou amb publicar només un títol. Des d’aquell moment vaig tenir l’oportunitat d’escriure articles per una revista de ciclisme, una altra de les meves conegudes aficions. Aquesta revista, que ja estem treballant pel tercer número, és Cycling Magazine Girona-Costa Brava-Pirineus, i la podeu visualitzar en digital aquí. Hi col·laboro amb els articles de Rutes i de la Zona Vintage, tot i que la meva participació real va molt més enllà.
Durant aquest 2017 també he assistit a un parell de cursos de narrativa, que m’han ajudat a polir detalls importants.
I també una mirada al futur
Però per ser, o considerar-se escriptor, no n’hi ha prou amb publicar un llibre o escriure en una revista. Deixant de banda el meu perfil a Wattpad (on em podeu trobar com a AlexCastell8), en aquests moments estic preparant dos nous títols. Un d’ells és aquell que fa un temps em va impedir agafar el son, “trinxant” el teclat com un esperitat fins a altes hores de la nit. L’altre, que vull publicar abans del Sant Jordi 2018, neix de la manera més absurda. O potser no. Després d’una conversa un xic esbojarrada per Whatsapp amb un molt bon amic, un dels de tota la vida, em va llençar una proposta. Em va motivar per escriure sobre un episodi que compartim des del principi de la nostra amistat. Vaig donar-hi moltes voltes per trobar un fil conductor, que li donés sentit al llibre. Va costar, però de nou el Whatsapp va aparèixer com un autèntic brainstorming. Ja us en donaré més detalls ben aviat.
De mentres, no deixeu de llegir! Ni de llegir-me!